principal | qui som | què fem | documents | agenda | contacte
| |
|
principal | qui som | què fem | documents | agenda | contacte |
|
|
La Llei de Dependència deixa fora les persones amb malaltia mental
Comunicat de la FECAFAM, 6 de febrer de 2007
El moviment social entorn la salut mental creu que l’instrument que determinarà el grau de dependència no contempla les peculiaritats conductuals i cognitives del nostre col·lectiu.Des de la Federació i tot el moviment social entorn la salut mental (usuaris, famílies i professionals) es veu amb gran preocupació el sistema de valoració que s’està treballant des del Consejo Territorial per tal d’establir el grau de dependència que determinarà els drets socials que introdueix la Llei de Dependència.
Es calcula que més del 95% de les persones amb algun trastorn mental greu no arribaran als 25 punts mínims per rebre algun tipus de prestació o servei.
Aquest instrument de valoració estableix un sistema de puntuació objectiu per a activitats concretes (basades sobretot en l’autocura i la mobilitat) que determina el nivell de dependència de cada persona i, per tant, les ajudes i prestacions que necessita.
El barem no contempla adequadament les característiques que defineixen el tipus de la dependència de les persones afectades per una malaltia mental i la de persones
amb discapacitat intel·lectual. L’instrument d’avaluació actual es basa en el grau de desenvolupament físic de les activitats de la vida diària i no contempla un enfocament bio-psico-social de la vida de la persona. Mentre unes activitats d’autocura i mobilitat estan valorades doblement, molts dels problemes de les activitats de la vida diària dels malalts mentals i discapacitats intel·lectuals no consten en l’instrument i, per tant, no es poden recollir ni puntuen. D’aquesta manera els malats mentals tornen a perden la capacitat d’exigir el seu dret a l’autonomia i la protecció a la dependència.
Tot i les esmenes incorporades posteriorment, l’instrument d’avaluació actual posa de manifest que ja des d’un inici no era adequat per a la valoració de la dependència en el col·lectiu de persones amb malaltia mental o discapacitat intel·lectual. Per tal de pal·liar aquestes deficiències, s’ha inclòs un criteri d’aplicació transversal en el qual es pot especificar que la persona avaluada no comprèn la tasca a fer o l’executa sense coherència o amb desorientació, però no dóna eines suficients per reflectir el tipus de dependència de la persona avaluada quan aquesta té una malaltia mental o una discapacitat intel·lectual.
Si no es modifica l’instrument d’avaluació, les persones afectades per trastorns mentals quedaran excloses de les prestacions de l’administració i d’un dret social contemplat per la pròpia Llei. Una vegada més, aquest col.lectiu continuarà discriminat i sotmès al greuge comparatiu que s’arrossega des de fa segles.
